Blog

Buchart Garden

JUN

23

Els Jardins Butchart, considerats uns dels jardins més bonics del món, estan situats a la Costa Oest del Canadà, a la Illa Victoria i són un Monument Nacional Històric d’aquest país.

Història

Els Jardins Butchart tenen 22 Ha d’extensió. Tot va començar amb la idea que va tenir Jennie Butchart d’embellir la pedrera de pedra calcària que abastia la planta de ciment que el seu marit, Robert Pim Butchart, tenia a prop de Portland.
Amb motiu del tancament de la pedrera i gràcies a la creativa combinació d’arbustos, flors i arbres exòtics que els Butchart portaven dels seus viatges al voltant del món, els jardins van créixer a través dels anys, creant els diferents espais actuals, la bellesa dels quals encara impressiona avui dia.
Amb la seva característica hospitalitat, els Butchard van batejar la propietat amb el nom de “Benvenuto”. Cap el any 1920 rebien més de 50.000 persones a l’any i els obsequiaven amb una tassa de te. La Sra. Butchart era tan senzilla i càlida i celebrava la vida amb tal exuberància que, de vegades, sortia al seu jardí i convidava a un grup de visitants estranys per la família a sopar. La seva magnífica visió artística pels arranjaments florals més espectaculars i la seva fantàstica hospitalitat resultaven irresistibles a tot el món.
Els jardins encara són propietat de la família. Els gestionen amb l’ajut de personal professional i així continua la tradició d’excel·lència en jardineria i hospitalitat establerta per Jennie Butchart. Compta amb 50 jardiners a plena jornada, més d’un milió de plantes de més de 700 diferents varietats per obtenir una floració ininterrompuda de març a octubre que és la millor època per les visites. Avui dia rep un milió de visitants cada any.

Recorregut

El jardí comença a la plaça de la Roda Hidràulica on per Nadal s’instal·la una pista de patinatge sobre gel. Per facilitar el desplaçament entre els diferents jardins hi ha uns camins que són molt còmodes i t’hi porten. En primer lloc la pèrgola de les Begònies, florides a la primavera i estiu en innumerables varietats. El proper espai és l’Estany dels Caragols. Just al davant s’hi troben les roses multiflores que durant l’estiu adornen les columnes que delimiten la Plaça, enfront de l’antiga residència dels Butchart. Una mica més endavant, es troben les cistelles a on el Sr. Butchart tenia casetes ornamentades per albergar les Aus exòtiques de la seva col·lecció.

Estany dels Caragols.

Jardí enfonsat (Sunken Garden)

La primera vista d’aquest jardí és des d’un mirador on es contempla una magnífica panoràmica. A cada costat del camí principal de baixada s’aixequen dos Arborvitae (Tuia). Cap al fons es pot veure la xemeneia d’un antic forn, que és tot el que queda de la planta de ciment.
Al final de les escales en zig-zag, hi ha dos camins que passen pel mig dels parterres de plantes perennes, arbres florits i arbustos que creixen fins a la base dels murs.
En l’extrem oposat del jardí enfonsat es troba la Font Ross, creada el 1964 per Ian Ross, net dels Butchart, amb motiu del 60è aniversari dels jardins. El nivell de l’aigua puja 21 m, creant una vista magnífica.
Una vegada es torna a ser dalt anem cap al cavall de bronze “Annabelle” i seguidament travessem les esplanades de dàlies (a la tardor) i tres antics espècimens d’arbres.

Jardí de Roses (Rose Garden)

El 1930 es va afegir el roserar en el costat oest dels jardins. El camí que tenia el nom d’Avinguda Benvenuto estava vorejat per 566 cirerers ornamentals que el Sr. Butchart havia comprat al Japó. Aquest camí amb bordons perennes i arcades que a l’estiu es folren de rosers, ens condueix a la font de les granotes. Just al costat veiem un pou dels desitjos de ferro forjat italià. Moltes varietats de roses hibrides de te estan marcades amb el seu nom i el seu país d’origen. La millor època per admirar les múltiples varietats de roses és juliol i agost. La pèrgola també es cobreix d’enfiladisses i roses multiflores.

Jardí Japonès (Japanese Garden)

Aquest jardí no tradicional es va iniciar el 1903 amb l’ajuda d’un jardiner paisatgista japonès (Isaburo Kishida). Cap a finals de la primavera es poden veure per tot arreu roselles blaves de l’Himàlaia. Jennie Butchart va ser una de les primeres persones que les va sembrar a Amèrica del Nord. Les primeres llavors les va compartir amb els jardins Botànics d’Edimburg.
També es pot veure una arcada de Bambú.

Jardí Japonès.

Estany Estrella (Star Pond)

Va ser dissenyat originàriament per contenir la col·lecció d’ànecs ornamentals del Sr. Butchart. Entre les puntes de l’estrella hi ha gran nombre de plantes perennes de colors.

Jardí Italià (Italian Garden)

Entre les dues entrades arquejades dins del jardí s’aixeca l’estàtua de bronze de Mercuri. L’aigua de l’estany, amb forma de creu, ve d’una font amb un nen que subjecta un peix.
De la Plaça de la Roda Hidràulica i per anar al darrer jardí es passa per sota dels bonics arcs de Laburnum (Pluja d’or) que a finals de la primavera són espectaculars.

Jardí Mediterrani (Mediterranean Garden)

Aquest jardí tan especial es va crear amb plantes de totes les parts del món, amb climes similars al de Victoria i resistents a les sequeres, aprofitant el clima temperat.
Un bon final per acomiadar-nos dels Jardins Buchart i de l’Illa Victoria és tornar al continent amb un hidroavió que ens deixarà contemplar les meravelles de l’Illa des del cel.
Top