Blog

Parc Montsouris

Les ombrejades avingudes del Parc de Montsouris i les esplanades de gespa de la Ciutat Universitària, formen un illot verd al sud de París molt apreciat pels parisencs. L’emperador Napoleó III volia dotar els 4 punts cardinals de París d’espais verds tan grans com els parcs londinencs. La creació d’aquest Parc al sud de París, com s’ha dit, impulsada per Napoleó III dintre de les grans línies mestres d’Haussmann, va ser confiada a l’enginyer Alphand. L’any 1868 Haussmann va iniciar el condicionament d’aquesta zona, ocupada fins aleshores per terrenys abandonats, solars plens de pedreres i nombrosos molins. El Parc es va acabar deu anys més tard.
Les seves quasi 16 ha es van convertir en un jardí d’estil anglès, amb camins serpentejants que pugen per monticles i envolten cascades i un gran llac artificial. (El llac es va buidar inesperadament el dia de la inauguració. Va ser tan impactant que l’enginyer responsable de la seva construcció es va suïcidar).
El disseny del Parc està influenciat per la Mira Sud, que marca el pas de l’antic Meridien de París i l’Observatori meteorològic municipal.

Roure

Hi ha molts arbres notables, de març a abril l’arbre de Judea ( Cercis siliquastrum) amb les seves fulles rodones, en forma de cor, presenta una magnífica floració contrastant amb la seva ombra.
La pluja d’or amb flors grogues i oloroses que cauen en gotims, el til·ler platejat a causa de l’aspecte vellutat de les seves fulles tan agradablement perfumades. El tuliper de Virgínia, el cedre del Líban, la catalpa, els perers de fulla daurada, el faig tortuós, el faig ploraner, el faig porpra, el bedoll berrugós, el roure verd, la sequoia sempre verda, el kaki que contribueix a la bellesa del decorat d’aquest parc, etc.
Alguns d’aquests arbres són molt ancians, especialment un om de Sibèria que, juntament amb els altres arbres, esdevenen el veritable pulmó del Sud de París.
Top